Sovint esperem el temps de vacances per desconnectar (de què exactament?, què vol dir això de desconnectar?), però l’entorn social actual fa que sigui difícil. De vegades, es trenca una rutina per començar-ne una altra plena d’activitats teòriques d’oci, però que poden arribar a ser igualment estressants com les del dia a dia. I si provem de no fer res, o senzillament deixar que les hores flueixin, deixar de dependre dels horaris i les agendes? Allò que diuen que fa por, reivindiquem el dret a improvisar, el dret a avorrir-se.
Bé, evidentment no cal prendre-ho de forma literal ni en tot el període vacacional, segurament només caldria reflexionar sobre el fet que descansar no és perdre el temps, dedicar-nos a les activitats sense estar pendents del rellotge que ens permeten recuperar la sensació de present, gaudir-ne. A la tornada ja ens veurem immersos en els automatismes diaris que ens caracteritzen. Cap problema.
D’altra banda, convé destacar que els termes connectar i desconnectar poden ser interpretats de diferents formes. Si ho fem com ens deia l’Estel Solé en el seu article a Vilaweb ‘Vacances: desconnectar o connectar?‘, a les vacances segurament trobarem el moment de poder connectar amb nosaltres mateixos, que ens ressoni interiorment, de forma creativa, badant, llegint, caminant sense massa rumb ni presses, i sobretot deixant el mòbil desconnectat o minimitzant l’ús al mínim. En canvi, segons aquesta visió, durant la resta de l’any estem en desconnexió, amb l’absència de sentiments autèntics.
Reflexions en aquests dies d’onades inacabables de calor, només amb breus parèntesis, depenent de la ubicació…
Foto capçalera: Lladorre. Per BDT
BalcóDelTer 