BalcóDelTer

Catalunya, Economia, Gent, Opinió, Societat

Immigració, l’etern debat serè pendent.

Catalunya ha passat de 6 a 8 milions d’habitants en els últims vint-i-cinc anys, un increment per sobre del 30%. Josep Sala Cullell, un professor català que viu i treballa a Noruega ha publicat un breu llibre: “No som 6 milions”, posa sobre la taula reflexions pel debat fins ara silenciat.

Balcó del Ter

27/02/2026

2–4 minuts

Desigualtat, immigració, integració

Catalunya ha passat de 6 a 8 milions d’habitants en els últims vint-i-cinc anys, un increment per sobre del 30%, una anomalia respecte a l’entorn europeu. Josep Sala Cullell, un professor català que viu i treballa a Noruega ha publicat un breu llibre: “No som 6 milions“, on posa sobre la taula reflexions per abordar el debat sobre la immigració, fins ara expulsat de les discussions serenes i amb rigor.

El 16 de febrer passat va presentar el seu llibre, publicat per Pòrtic, a la llibreria Finestres del carrer Diputació a Barcelona.

Ens explicà la seva experiència personal com a emigrant a Noruega i la seva obtenció de la ciutadania noruega. Un país on la immigració era un tema central a les campanyes electorals, amb el debat centrat en les quotes de refugiats, però amb consens de restricció per la resta d’immigrants per part dels sindicats i partits d’esquerres, per evitar competència a la baixa en salaris i condicions del mercat laboral. El llibre No som 6 milions vol ser una anàlisi de la immigració estrangera a Catalunya feta amb la visió de la socialdemocràcia escandinava.

A més de deixar clar que el text tracta sobre el fenomen immigratori i no pas sobre els immigrants individuals que en definitiva aprofiten les oportunitats que esperen obtenir de la societat receptora, com tothom hi té dret, a més rebutja totalment l’estigmatització en funció de l’origen. Hi ha tres idees bàsiques planen que sobre el text:

Defensa que cal tractar la immigració com qualsevol altre afer de país. El simple fet de parlar-ne no ha de connotar racisme o xenofòbia. Impedir el debat debilita la democràcia.
El creixement demogràfic no és espontani ni inevitable, sinó que hi ha hagut unes polítiques que no s’han explicat bé a la població.
El discurs de fronteres obertes és una creació d’elits conservadores executant importació constant de mà d’obra barata, com a subvenció a sectors empresarials improductius.

Tal com comenta Sala Cullell¹, el model de fronteres obertes no és d’esquerres, sinó que és precisament el que defensa la dreta neoliberal, que ja li va bé una entrada constant de mà d’obra barata i així enfonsar les condicions laborals dels autòctons. Revisem la història recent i l’explosió demogràfica recent a Catalunya i Espanya va començar amb la primera legislatura d’Aznar. La immigració no és necessàriament inevitable. La frontera mediterrània i les penúries i morts dels qui s’arrisquen per aquesta via no representen ni el set per cent dels qui arriben a l’estat. La majoria ho fan per Barajas o per carretera, amb una política de deixar entrar a tothom. El nou paradigma econòmic, sorgit de les teories liberals, però abraçat pels socialdemòcrates, consistent a deslocalitzar les fortunes i les grans empreses dels estats, lliure circulació de capitals per esquivar els impostos i la importació constant de mà d’obra barata dels països més desafavorits,² una combinació catastròfica que ha anat enfonsant les classes treballadores autòctones, amb un empobriment progressiu per la desindustrialització, empitjorament de les condicions laborals i concentració dels millors llocs de treball i una minoria més rica, en definitiva, increment de desigualtats.

Per tot això cal fomentar un debat serè i enriquidor, crear un marc de discussió per poder-ne parlar i evitar que el malestar i conseqüències derivades alimenti el discurs de l’extrema dreta.