BalcóDelTer

El Mobile World Congress (MWC), que se celebra del 2 al 5 de març a les instal·lacions de la Fira de Barcelona, a la Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, arriba a la seva vintena edició. Enguany gira al voltant de diversos temes sota un lema central, “L’era de la intel·ligència” (The IQ era), és a dir la intel·ligència artificial, desenvolupada en com seran les infraestructures de les xarxes i connectivitat, les solucions aplicades a les empreses per incrementar la seva productivitat, les relacions entre els creadors, els reguladors i les mateixes empreses, i el canvi de paradigma que poden suposar la connectivitat per satèl·lit, nova generació d’interfícies i materials que puguin definir el futur del sector.

Sonimag

Però si ara, a més a més de la connectivitat, vivim l’eclosió de la IA, ja fa més de seixanta anys a la Fira de Montjuïc, molt abans dels mòbils, el 1963, la Fira de Barcelona va crear el Saló de la Imatge, que acollia sectors com el cinema, la fotografia, l’òptica i la televisió. Amb els anys, el certamen va anar incorporant el so i l’electrònica fins a adoptar el nom que tothom recordaria: Sonimag. En les seves millors èpoques, el saló biennal va comptar amb el suport dels grans fabricants mundials —Sony, Panasonic, Pioneer— i es va convertir en la gran cita on el públic acudia a comprar l’última càmera fotogràfica o el radiocasset de moda.

El 1987, l’any en què Sonimag celebrava el seu 25è aniversari, la fira ja era un autèntic fenomen de masses. Amb centenars d’estands i milers de metres quadrats d’exposició, el certamen es va consolidar com l’emblema de l’electrònica de consum a Espanya i a Europa. Era l’era dels radiocassets, dels primers vídeos domèstics i de les càmeres de 35 mm: tecnologia tangible que la gent tocava, provava i somniava emportar-se’l a casa.

El canvi de mil·lenni va marcar l’inici de la fi. En l’edició del 2000, grans empreses com Philips i Panasonic ja van absentar-se del que havia estat la fira dels productes electrònics de consum.  El 2002 la fira es va ajornar i ja no es va celebrar l’any següent, al·legant el desinterès de les grans marques del sector. Les raons eren clares: internet havia transformat els canals de distribució i les fires de consum massiu havien perdut el seu sentit original.

GSM World Congress, l’origen del MWC

Mentre Sonimag experimentava el seu declivi, un nou certamen prenia embranzida al continent, el Mobile World Congress. Els seus orígens els trobem a la conferència “Pan Europe Digital Cellular Radio” celebrada el 1987 a Brussel·les com una modesta conferència sobre telefonia mòbil paneuropea, itinerant els anys següents per ciutats com Niça, Lisboa, Atenes, Madrid, Berlín o Roma, fins que el GSM World Congress es va establir a Canes el 1996 durant deu edicions, passant dels 2.000 assistents inicials a 24.000. El 2006 va traslladar la seva seu a Barcelona que acollia per primera vegada el que s’anomenaria definitivament Mobile World Congress, a la Fira de Montjuïc, amb uns 50.000 visitants en aquella edició. Les últimes edicions, després de la pandèmia, han sobrepassat els 100.000 visitants, amb visitants de 205 territoris.

Dues fires, un mateix impuls

Hi ha una línia invisible, però nítida que uneix aquell visitant dels anys setanta que s’acostava a l’estand de Sony al Palau de Montjuïc per tocar l’últim model de televisor en color, amb l’executiu tecnològic d’avui que recorre els pavellons de la Gran Via buscant la següent revolució en IA. Sonimag i el Mobile World Congress comparteixen la mateixa fascinació col·lectiva per la tecnologia que canvia la vida quotidiana, i la certesa que Barcelona és, des de fa més de seixanta anys, un dels escenaris privilegiats d’aquest canvi permanent.

Els primers anys del MWC a Barcelona (2006–2010): quan tot va canviar
Els cinc primers anys del Mobile World Congress a Barcelona van coincidir amb una de les transformacions tecnològiques més ràpides de la història moderna: el pas del telèfon mòbil convencional al telèfon intel·ligent tal com l’entenem avui. Barcelona va ser l’escenari privilegiat d’aquest canvi de paradigma.

La primera edició va acollir 50.000 visitants i 962 expositors en uns 39.000 m² de la Fira de Montjuïc. La gran estrella va ser el Nokia 8800, elegit millor mòbil del congrés, un terminal de luxe però encara molt lluny del concepte d’smartphone. Motorola presentava el RAZR V3x amb navegació web, correu electrònic i connexió 3G, i alguns models amb Google preinstal·lat. Era un món on Nokia dominava sense discussió i Internet al mòbil era una promesa incipient.

El 2007 el certamen va créixer fins a 55.000 visitants i 1.300 expositors. Nokia presentava el E90 Communicator, un avanç en computació mòbil per a empreses, i les converses giraven entorn de la monetització del vídeo mòbil i l’ampla banda. Però l’esdeveniment que va eclipsar-ho tot no va passar a Barcelona: Steve Jobs presentava l’iPhone al Macworld de San Francisco aquell mateix mes de gener. La indústria va quedar sacsejada per una empresa que ni tan sols era al Mobile.

El 2008 va ser un any decisiu en dos fronts. D’una banda, la fira va adoptar definitivament el nom de Mobile World Congress, reconeixent que el mòbil havia superat la telefonia GSM per convertir-se en una plataforma global. D’altra banda, quatre fabricants de processadors van presentar prototips funcionant amb un sistema operatiu nou i desconegut: Android, de Google. Sony Ericsson, mentrestant, presentava l’Xperia X1, apostant de ple per les pantalles tàctils. Els sistemes de seguretat, el GPS integrat i fins i tot el desbloqueig per empremta dactilar ja eren presents en alguns dispositius.

El 2009, amb la Gran Via estrenada com a nova seu principal, es confirmava Barcelona com a epicentre mundial del mòbil. Sony Ericsson presentava la primera càmera de 12 megapíxels en un telèfon, Vodafone desvelava l’HTC Magic, el primer telèfon Android que debutava al MWC, i la Palm Pre intentava tenir un lloc en la nova era tàctil. El mercat d’aplicacions (app stores) es confirmava com la gran tendència de l’edició.

L’edició del 2010 va superar per primera vegada els 60.000 visitants i va marcar l’explosió definitiva d’Android. HTC va robar el protagonisme amb l’HTC Desire i el Legend, dos dels primers grans terminals Android de masses. Samsung presentava el Wave amb la primera pantalla Super AMOLED de la història, i Microsoft apostava fort amb el seu nou sistema operatiu Windows Phone 7, adoptat per Samsung, LG i HTC. En només cinc anys, Barcelona havia passat d’acollir una fira de telèfons amb botons a ser l’escenari on es dissenyava el futur dels ordinadors de butxaca.

El MWC no va arribar a Barcelona simplement a omplir el lloc de Sonimag: va arribar per anunciar una revolució tecnològica que canviaria la manera de comunicar-se, treballar i viure de milers de milions de persones.

Foto: Pexels