Les xarxes socials poden reforçar la xarxa relacional, proporcionar suport social i ajudar a reduir la sensació d’aïllament, especialment en adolescència o en situacions de vulnerabilitat. Disposar d’una xarxa social de qualitat s’associa a més benestar psicològic, menys símptomes depressius i millor capacitat per afrontar situacions estressants. En l’àmbit comunitari i de la intervenció social, les xarxes digitals permeten crear vincles, projectes col·lectius i espais de suport mutu que milloren l’autoestima i el sentit de pertinença. També poden ser una eina educativa i de participació cívica quan es fan servir per informar-se críticament i organitzar accions socials o comunitàries.

Tanmateix, diversos estudis i informes sanitaris descriuen l’addicció a pantalles i xarxes com un trastorn de conducta cada cop més freqüent entre adolescents i joves, amb un ús repetitiu que activa el sistema de recompensa del cervell i la secreció de dopamina, generant necessitat de continuar connectat. Això s’associa a impulsivitat, dificultat per gestionar la frustració, menys empatia i més problemes d’atenció i organització de la vida quotidiana. Enquestes recents situen el temps mitjà diari dels adolescents a xarxes entre 3 i 4 hores, amb una elevada proporció d’ús a partir dels dotze–catorze anys. És el pas difús de l’ús a l’addicció.

Davant aquest problema, el govern espanyol ha anunciat un projecte de llei per prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys, amb sistemes estrictes de verificació d’edat i possibles responsabilitats penals per als directius de les plataformes si hi ha danys derivats dels algoritmes. Aquesta línia situa Espanya al costat de països com Austràlia, França o Dinamarca, que ja han impulsat vetos o fortes restriccions d’ús per als menors. Tanmateix, experts en tecnologia, educació i salut mental alerten que el repte és l’aplicació real d’aquestes mesures, la protecció de la privacitat i el risc que els joves migrin a espais menys regulats. Molts organismes i informes institucionals reclamen complementar qualsevol limitació d’edat amb polítiques d’educació digital, formació de famílies i docents i foment del pensament crític, en lloc de confiar només en la prohibició.

Capacitació digital

L’educació en competències digitals inclou treballar la gestió de la privacitat, el reconeixement de continguts nocius, el ciberassetjament i l’impacte de la comparació social i dels ideals irreals d’imatge corporal. Les guies de salut pública a Catalunya destaquen la importància de l’acompanyament digital durant la infància i l’adolescència, amb límits clars d’horaris, espais lliures de pantalles i diàleg sobre riscos i oportunitats. Es recomana que famílies i escoles ajudin a desenvolupar hàbits saludables: temps màxim d’ús, descansos freqüents, priorització de relacions presencials i activitats esportives o creatives. Informes com el del Síndic de Greuges sobre infants i TIC insisteixen en un pla integral que combini regulació, sancions a empreses quan calgui i, sobretot, formació crítica per a infants, famílies i docents.

Alguns punts clau

• Els algoritmes de les plataformes són dissenyats per maximitzar el temps de permanència i això afavoreix patrons de consum compulsiu, especialment en adolescents amb cervell encara en maduració.
• L’abús de vídeos molt breus i successius (com a TikTok o formats similars) s’associa a més impulsivitat i dificultat per mantenir l’atenció sostinguda.
• La protecció dels menors requereix responsabilitzar les plataformes, millorar sistemes de verificació d’edat i limitar continguts especialment nocius (violència extrema, pornografia, discursos d’odi).
• La simple prohibició, sense capacitació digital ni acompanyament familiar, difícilment modifica la cultura d’ús de pantalles i pot traslladar el problema a canals més opacs.

Foto: Pexels