Pujant a la cadira, alguns amb més por que d’altres, per recitar aquells versos apresos a l’escola o que els pares ens havien ensenyat per declamar en aquell dia de Nadal, davant tota la família. Aquest era un costum de quan érem menuts que ben segur molts l’haurem viscut.

Aquesta tradició la manté en Xavier Grasset, el periodista actualment presentador del programa La Selva, que enguany ha triat Els núvols de Nadal de Joan Maragall.

A més del programa de TV3, en Grasset va anar a recitar els versos de Maragall al Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

El verset de Nadal de Xavier Grasset!


Els núvols de Nadal


Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.
Joan Maragall. Obres Completes.

Barcelona: Selecta, 2 vol., 1960-1

Font: LletrA UOC


La tradició del vers

L’origen es forma per la combinació de la poesia culta de Nadal, la tradició oral i les trobades nadalenques. La poesia i el cant de Nadal són presents a Catalunya, com a mínim des de l’edat mitjana, amb cançons i textos que combinen elements litúrgics i populars sobre el naixement de Jesús, els pastors, el menjar i els presents.

La tradició literària es remunta almenys al segle XIX, amb poetes catalans com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit i Guerau de Liost dedicant obres específiques al subgènere del vers nadalenc. Alguns poemes són anònims i es transmeten de generació en generació.

Es tracta de poemes curts ideals per recitar en família, reivindica valors propis catalans, com la dimensió espiritual laica i l’arrelament cultural i contribueix a l’aprenentatge memorístic de la llengua. Potser, en aquest cas, el verset triat pel Grasset no en seria l’exponent per un context quotidià, i amb els canvis d’hàbits familiars i de lleure actuals, però bé està que l’escriptor i periodista ens estimuli amb el text d’un clàssic.


Nadal, per Joan Salvat-Papasseit,


Núvols. imatge BDT

El poema “Els núvols de Nadal”

El poema «Els núvols de Nadal» s’inscriu en el Modernisme de finals del segle XIX i principis del XX, i reflecteix la visió espiritual, íntima i optimista de Joan Maragall sobre Nadal i la natura. Presenta un Nadal nocturn i ennuvolat com a espai de misteri ple de llum interior, vinculat al portal de Betlem i a una fe viscuda de manera molt personal.

«Els núvols de Nadal» forma part del conjunt de poesies d’aquesta temàtica de Maragall, al costat de peces com «Nadal» o altres textos sobre la nit de Nadal i els pastors. En aquest marc, els poemes de Maragall combinen tradició cristiana, sensibilitat moderna i una mirada molt humana sobre el misteri de l’Encarnació. Aquestes composicions mostren una religiositat interioritzada, més contemplativa que doctrinal, on la natura i el paisatge nocturn esdevenen camí cap al sagrat.

Imatge de Nadal al poema
El poema descriu uns núvols «manyacs», sense malícia, que es tenyeixen suaument a la posta i deixen veure els estels, convertint el cel en un escenari dolç i acollidor.

Simbolisme
Els núvols, la nit silenciosa i els estels remeten al relat evangèlic del naixement de Jesús, però sense narrar-lo directament; el portal de Betlem hi és present com a realitat difosa «que és tot arreu». La «llum que no ets enlloc misteriosa» indica una fe transparent i confiada, en què Nadal no és un enigma que espanti, sinó una presència clara i propera en la vida quotidiana.

En el context modernista, els núvols simbolitzen la paraula viva i espontània de Maragall, on la natura (cel, nit, estels) esdevé vehicle d’una religiositat personal i optimista, contraposada al racionalisme diürn. El Nadal ennuvolat revela una realitat transcendent més accessible que la claredat quotidiana.


Haidé estudis maragallians : butlletí de l’Arxiu Joan Maragall


Foto capçalera: Pessebre a Sabadell 2025.BDT

Trending