La carícia dels detalls

Vicenç Pagès Jordà va dedicar la seva agudesa intel·lectual i lectora a ressenyar literatura en diversos mitjans des del 1989 fins a la seva mort prematura el 2022. Ho va fer en suplements literaris, especialment a El Periódico, l’Avui i El Punt. El 2006 va començar a col·laborar amb L’Avenç escrivint onze crítiques anuals de narrativa traduïda al català, àmplies i plenes d’humor, que li permetien comentar a fons les traduccions i els detalls de les obres. Entre els seus projectes hi havia un llibre, que aquest octubre ha publicat Empúries, amb el títol “La carícia dels detalls. Lectures crítiques de narrativa contemporània” on es reuneixen setanta-sis crítiques publicades a L’Avenç entre 2006 i 2020, organitzades per temes i precedides per un pròleg on defineix la seva idea de crítica i presenta aquests títols com «els millors llibres traduïts al català que ha llegit en aquest segle».

«La carícia dels detalls», és molt més que un simple volum de ressenyes: és el testament lector d’un dels crítics literaris més finament exigents de la literatura catalana contemporània, Vicenç Pagès Jordà. El llibre recull les seves lectures de narrativa traduïda del segle XXI i permet redescobrir-lo com a narrador encobert dins la crítica, capaç de convertir cada comentari en una peça literària autònoma.

No em costa gens escriure sobre un llibre que acabo de llegir. En canvi em resulta difícil parlar de tendències, d’escoles, de moviments, i també contextualitzar un llibre en la biografia de l’autor. (Pròleg de Vicenç Pagès Jordà)

En ser articles que provenen de la col·laboració en una revista es tracta de textos relativament llargs, on Pagès podia abordar les crítiques citant frases dels llibres, o referir-se a la feina dels traductors, cadascun amb una aproximació particular, com a ell li agradava. Tots els llibres són novel·les, excepte tres reculls de contes, sense repetir cap autor. Hi predomina literatura anglesa (estatunidenca, britànica, canadenca), així com la francesa, italiana, alemanya i la belga, entre d’altres. Consten ordenats per temes, com Parella, Família, Vellesa, Memòria, en la primera part i Guerra i terrorisme, Espionatge, Policíac, Distopies, Fets reals en la segona. En la tercera s’ocupa d’altres veus i àmbits i la quarta i última, dedicada a Llegir i escriure. Tal com diu Pagès en el pròleg és revelador que les trames més violentes es concentrin en els llibres agrupats en el tema Família.

A tall d’exemple, ens trobarem l’anàlisi d’obres com:

Massa de felicitat, Alice Munro (Parella)
Germà gran, Lionel Shriver (Família)
Els anys, Annie Ernaux (Memòria)
No és procedent, Claudio Magris (Guerra i terrorisme)
Vici inherent, Thomas Pynchon (Policíac)
L’any del diluvi, Margaret Atwood (Distopia)
Tigre blanc, Aravind Adiga (Altres veus)
La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer i Annie Barrows (Llegir i escriure)

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963 – Torroella de Montgrí, 2022) va ser escriptor i crític literari, autor de novel·les, contes, assaig i centenars d’articles de crítica en mitjans diversos. Guardonat amb premis com la Biennal de Barcelona (1989), en apartat de literatura, el Premi Documenta (1998): En companyia de l’altre, el Mercè Rodoreda (2004): El poeta i altres contes, Premi Sant Jordi de novel·la (2014): Dies de frontera, Premi Nacional de Cultura (2014), Premi Crítica Serra d’Or d’assaig (2023): Kennedyana. Va combinar la ficció amb una mirada crítica que sempre fugia del tòpic i del judici fàcil, interessada en com s’expliquen les històries i no només en què expliquen.