En la victòria i també en la derrota estimarem sempre el nostre País.
I el país ets tu i totes les persones que hi vivim.
És la nostra llengua i els que la defensem.
Professors/es que es deixen la pell perquè les noves generacions també puguin estimar en català.
Bombers que a part d’arriscar la vida apagant focs posen el cos davant les barricades per defensar uns valors.
Pagesos/es que malgrat les grans dificultats continuen alimentant-nos i cuidant els paisatges d’aquesta terra.
Metges i infermeres que ens acompanyen en els moments més difícils, curant-nos les ferides d’un món cada dia més hostil.
Avis plantant-se davant la policia perquè ja mai més volen que tornin les cadenes ni les estaques.
Nosaltres continuem orgullosos d’aquest País i de la seva gent.
Solidari i sensible amb els altres pobles. Assenyat quan toca. Rebel quan cal.
I no sempre ens en sortim. No sempre fem el cim. Però malgrat tot demà SEGUIM.
Visca Catalunya!
Escolta-la:
País Estrany (En Directe) amb Lluís Llach i Roger Mas
Un elogi, escèptic, de la nació catalana
A parer meu, el millor elogi que es pot fer del nostre país, en definitiva, és ben modest: ací s’ha viscut, durant segles, amb una certa dignitat. S’ha treballat, s’ha construït, s’ha creat, s’ha conservat i s’ha somniat. Sense espectacles, sense drames grandiosos, sense pretensions imperials. Però d’una manera efectiva i fins i tot confortable
Vicent Partal 10.09.2025
Diada Nacional ’25





