Quan pensem en elegància atemporal, el nom de Giorgio Armani emergeix com un referent indiscutible. Des de la fundació de la seva firma el 1975, aquest dissenyador italià ha redefinit la moda contemporània a partir d’una aposta clara: el minimalisme sofisticat, la bellesa de les línies pures i l’expressió de la personalitat a través de la sobrietat.
Armani va trencar amb els excessos del disseny dels anys setanta i vuitanta oferint una nova visió: vestits sense estructures rígides, tonalitats neutres i un refinament que fugia del luxe ostentós. La seva proposta no era només estètica, sinó una declaració de principis: vestir no com a demostració de poder, sinó com a extensió d’una identitat equilibrada i segura.
El seu llegat ha marcat profundament el vestuari professional femení i masculí. Les americanes desestructurades, les peces fluides i les col·leccions monocromàtiques han esdevingut senyals distintius d’un estil que encara avui es considera revolucionari. Armani va portar l’elegància de la passarel·la al carrer.
En plena era del fast fashion i el consum massiu, Giorgio Armani va representar una alternativa duradora: elegància discreta, minimalisme com a expressió de cura i un estil que no pretenia cridar l’atenció, sinó perdurar en el temps.
Giorgio Armani i el cinema: l’elegància feta narració visual
La presència de Giorgio Armani en el cinema no es limita a la creació de vestuari, sinó una simbiosi entre moda i narració visual. . Des dels elegants anys vuitanta d’American Gigolo fins a les distopies netes i minimalistes com Gattaca, el dissenyador italià ha sabut vestir personatges amb una sofisticació que defineix no només l’estil, sinó també l’estat d’ànim i la personalitat.
Alguns dels films amb la col·laboració d’Armani:
American Gigolo (1980) – L’inici d’un mite visual
La icònica col·laboració amb Richard Gere en aquest film de Paul Schrader va redefinir el vestuari masculí al cinema. Els vestits de línia suau, paleta neutra i silueta relaxada van convertir Armani en el referent del “power look” de l’època. La seqüència on Gere tria vestits davant d’un mirall va quedar gravada com a emblema de la sofisticació masculina.
Phenomena (1985) – La moda com a contrast narratiu
Dirigida per Dario Argento, aquesta cinta de terror psicològic mostra una Jennifer Connelly vestida per Armani amb un estil sobri i juvenil que contrasta amb l’atmosfera inquietant. Armani aporta lleugeresa visual i fragilitat, reforçant el contrast entre innocència i tensió.
The Untouchables (1987) – L’autoritat del tall clàssic
En aquest drama policíac de Brian De Palma, ambientat als anys trenta, Armani vesteix Kevin Costner (Eliot Ness) amb vestits de tres peces, línies pures i elegància continguda, que transmeten autoritat i rectitud moral. La seva aportació va ajudar a crear una imatge d’heroi íntegre dins un món corromput.
Un dels nostres (1990) – L’estil com a poder
La màfia també pot vestir-se amb classe. Armani participa en el vestuari de Ray Liotta, que passa de jove promesa a gàngster sofisticat. Els vestits ajustats, camises de seda i tons sobris evoquen l’ascens social i el gust pel luxe, reflectint la seducció i l’autodestrucció de la vida criminal.
For the Boys (1991) – L’evocació d’èpoques passades
Aquesta pel·lícula musical protagonitzada per Bette Midler recorre diverses dècades, i Armani hi recrea vestuaris dels anys 40 i 50 amb gran fidelitat històrica però amb el seu segell de refinament. El disseny expressa la glamurosa fragilitat d’una estrella en temps de guerra i postguerra.
El guardaespatlles (1992) – El vestit de la diva moderna
Whitney Houston interpreta una estrella de pop que oscil·la entre vulnerabilitat i carisma. Armani la vesteix amb vestits negres estructurats, capes llargues i teixits brillants, elevant el personatge i subratllant el seu magnetisme escènic i humà.
Gattaca (1997) – El futur segons la sastreria
Armani dissenya el vestuari d’aquest film distòpic com si es tractés d’un futur refinat, sense excés ni ornament, on els protagonistes Uma Thurman, Ethan Hawke i Jude Law apareixen amb vestits de línia geomètrica, intemporals i funcionals. Una estètica futurista on els éssers superiors plantejats en el film, genèticament parlant, vestits d’Armani representava un cert paral·lelisme a les societats de consum de l’època, on només els elegits econòmicament vestien la marca italiana.
BalcóDelTer 