“Batecs de plàstic” és el single de presentació de Destronada, el primer àlbum de Diana Murr, l’alter ego de l’actriu i artista santandreuenca Mireia Morera. La cançó aborda una crisi identitària amb un enfocament satíric, explorant la pressió de l’individu per adaptar-se a les expectatives de la societat i de la indústria, especialment en el context competitiu.
A través de la metàfora d’una princesa que ha construït tot un sistema de valors amb la imatge que projecta, amb tots els ideals estètics de persona triomfadora i exitosa, té fòbia als conflictes. Per això, l’única forma de subsistir en un món de rivalitats, amb uns estàndards d’aparences i productivitat, és anul·lant qualsevol tret autèntic de la seva persona, convertint-se en una nina de plàstic.
Murr reflexiona sobre la pèrdua de la singularitat i les lluites personals. Aquesta temàtica connecta amb el concepte global de l’àlbum, que s’inspira en figures de reines i princeses històriques per parlar del trencament d’ideals imposats i l’alliberament personal.
Una música que enganxa, combina amb l’estètica de la cançó amb elements de pop-rock i sintetitzadors que evoquen els anys vuitanta, fusionats amb guitarres elèctriques que aporten un toc contemporani. Aquest estil sintètic i teatral reflecteix la influència d’artistes com Rosalía, Taylor Swift o Chappell Roan, com la Mireia mateixa reconeix, amb una producció que busca crear una narrativa visual i sonora cohesionada. El videoclip, dirigit per Laia Gil i Marta Mojal, reforça aquesta estètica performativa, amb una posada en escena que subratlla el caràcter de “drama queen” que Murr adopta com a part del seu univers artístic.
Fitxa tècnica
• Títol: Batecs de plàstic
• Artista: Diana Murr (alter ego de Mireia Morera)
• Àlbum: Destronada (2025)
• Gènere: Pop-rock sintètic
• Data de llançament: 14 de març de 2025
• Videoclip: Dirigit per Laia Gil i Marta Mojal
Lletra de la cançó:
Vols veure el meu castell
De trèvols i diamants?
No tinc més cors, els he anat donant
No facis cas del tren
Que s’ha descarrilat
Va intentar fugir amb un soldat
Diga’m si molesto
Detesto les sobres
Puc saltar-me les postres
Si ocupo massa espai
Estira’m de la corda
I no deixaré de cantar mai
He somiat tota una vida
Amb ser la millor del pati (oh)
La corona és de mentida
Fa joc amb els meus batecs de plàstic
És fantàstic (és fantàstic)
És fantàstic (és fantàstic)
Els meus batecs de plàstic
Guardo els aplaudiments
A un cub ple de foratsNo sé què els passa, sempre estan callats
He preparat el te
Però no t’has presentat
T’has cansat de mi o només vols jugar?Diga’m si m’evites
M’excita quan et sento
Lluny amb altres nines
Que no fan tant soroll
Les flors estan pansides
He après a plorar quan es fa fosc
He somiat tota una vida
Amb ser la millor del pati (oh)
La corona és de mentida
Fa joc amb els meus batecs de plàstic
És fantàstic (és fantàstic)
És fantàstic (és fantàstic)Els meus batecs de plàstic
No em tanquis al soterrani
Tinc al·lèrgia a la pols i als aniversarisSoc jo o la caixa
S’ha fet petita al llarg dels anys
He somiat tota una vida
Amb ser la millor
(Oh)La corona és de mentida
Fa joc amb els meus batecs de plàstic
És fantàstic (és fantàstic)
És fantàstic (és fantàstic)
Els meus batecs de plàstic
Estira’m de la corda
I no deixaré de cantar mai
Mireia Morera, en el seu vessant d’actriu, va crear i representar al Teatre Condal de Barcelona durant el Grec Festival del 2024 el monòleg musical ‘Artemis’, un espectacle sorgit del primer Torneig de Musicals. La proposta té el seu origen en el projecte final de grau dels estudis d’interpretació musical de la Mireia a l’Institut del Teatre.








