Els suburbis nord-americans van començar a formar-se a mitjan segle XIX, coincidint amb el desenvolupament dels sistemes de transport com els ferrocarrils i, més tard, els automòbils. La possibilitat de viatjar fàcilment entre les ciutats i les àrees perifèriques va permetre a moltes famílies de classe mitjana i alta moure’s fora dels centres urbans congestionats.
Després de la Segona Guerra Mundial, el fenomen suburbà va experimentar un creixement explosiu. La disponibilitat de finançament a través de la G.I. Bill, la construcció massiva de carreteres com l’Interstate Highway System, i les polítiques de préstecs hipotecaris favorables van contribuir significativament a aquest creixement. A més, la construcció de cases assequibles i un desig creixent de viure en zones menys densament poblades, amb més espai i una percepció de major seguretat, van impulsar moltes famílies a traslladar-se als suburbis.
Factors Socioeconòmics
Els suburbis s’han associat tradicionalment amb la classe mitjana i alta. Aquesta associació es va reforçar durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, quan la propietat d’una casa als suburbis es va convertir en un símbol d’estabilitat econòmica i èxit social. La majoria dels suburbis ofereixen una qualitat de vida que inclou bones escoles, baixos nivells de criminalitat, i una infraestructura adequada.
Tanmateix, aquest moviment ha tingut conseqüències en termes de segregació socioeconòmica i racial. Les pràctiques de redlining,1 les polítiques discriminatòries de préstecs han exclòs històricament les minories dels mercats d’habitatges suburbans. Com a resultat, els suburbis han estat, fins fa poc, majoritàriament blancs i de classe mitjana o alta, amb els centres urbans acollint majoritàriament poblacions més diverses i sovint amb menys recursos econòmics.
Impactes Culturals i Socials
Culturalment, els suburbis han creat una identitat pròpia que sovint es representa en la literatura, el cinema i els mitjans de comunicació. L’estereotip del “suburbi ideal” inclou cases unifamiliars amb jardins, carrers tranquils i una comunitat cohesionada. No obstant això, aquesta imatge idealitzada sovint amaga problemes com l’aïllament social, la dependència excessiva del cotxe i la manca de diversitat cultural.
Els suburbis també han tingut un impacte significatiu en l’estructura familiar i la dinàmica comunitària. Mentre que els centres urbans tendeixen a oferir una major diversitat d’experiències i oportunitats culturals, els suburbis sovint proporcionen un entorn més previsible i controlat, amb un enfocament més gran en les activitats familiars i comunitàries
Implicacions Econòmiques
Econòmicament, l’expansió suburbana ha portat a la dispersió dels recursos i una dependència creixent de les infraestructures de transport. Aquesta dispersió ha augmentat els costos de manteniment de les infraestructures públiques, com carreteres i serveis públics. A més, la dependència del cotxe ha contribuït a problemes mediambientals, incloent-hi la contaminació de l’aire i l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
El creixement suburbà també ha afectat les economies locals, desplaçant negocis i recursos dels centres urbans cap a les àrees perifèriques. Aquest fenomen ha contribuït al declivi de molts centres urbans, creant zones de baixa activitat econòmica i infraestructures deteriorades.
Consideracions:
Els suburbis dels Estats Units són un fenomen complex i multifacètic que reflecteix les dinàmiques històriques, socioeconòmiques i culturals del país. Tot i que ofereixen molts beneficis, com un alt nivell de vida per a molts residents, també plantegen desafiaments significatius, inclosa la segregació racial i econòmica, l’impacte mediambiental i la despesa en infraestructures. Una comprensió més profunda d’aquests factors és essencial per desenvolupar polítiques urbanístiques que promoguin una major equitat i sostenibilitat en el futur.
Presenten diversos desafiaments:
– Desigualtat i segregació: Molts suburbis han estat acusats de segregació racial i econòmica, amb barris residencials per a famílies riques separats dels barris més pobres i a voltes per raons d’origen.
– Impacte ambiental: L’expansió dels suburbis ha portat a la pèrdua de terres agrícoles i boscos, així com a un augment de la contaminació i l’ús de combustibles fòssils.
– Serveis i infraestructures: A vegades, els suburbis tenen serveis i infraestructures insuficients, especialment en zones més noves o menys desenvolupades.
Per aconseguir uns entorns més sostenibles i inclusius, calen millors serveis de transport públic, habitatges a preus assequibles i una planificació urbana més adequada.
Suburbis i Subúrbia
Subúrbia és un terme més ampli que es refereix al conjunt de tots els suburbis i la cultura associada a ells. Això inclou no només les àrees residencials, sinó també els patrons de vida, els valors socials i les dinàmiques econòmiques que es desenvolupen en aquestes zones.
El terme “subúrbia” pot tenir una connotació més crítica o analítica, sovint utilitzat en estudis sociològics, culturals i urbanístics per discutir els efectes de la suburbanització, com ara la segregació social, l’ús del cotxe privat i la pèrdua de comunitat. Els estudis sobre subúrbia poden incloure anàlisis de fenòmens com la cultura dels centres comercials (els malls), la dependència de l’automòbil i els estils de vida centrats en la família nuclear.
Les suposicions més habituals sobre els suburbis s’han anat modificant amb els canvis econòmics i socials, la seva multiplicitat i diversitat posen en qüestió aquestes generalitzacions: els suburbis poden ser grans o petits, rics o pobres, densos o dispersos, raó per la qual han estat tan mal entesos.
El terme suburbi, en el nostre imaginari, s’ha associat a antics nuclis degradats, annexats al municipi central o no, o bé a espais marginals urbanitzats anàrquicament o amb uns serveis gairebé inexistents. Hi pot haver també casos extrems: ciutats de colonització anglosaxona (sobretot als EUA), on el centre històric s’ha degradat fins a esdevenir el veritable —i potser únic— suburbi.
Llibres
- Archer, John. Architecture and Suburbia: From English Villa to American Dream House, 1690–2000. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2005. ISBN: 978-0-8166-4543-3.
- Boulton, Jeremy. Neighbourhood and Society: A London Suburb in the Seventeenth Century. Cambridge: Cambridge University Press, 2005. ISBN: 978-0-521-84168-3.
- Dyos, Harold James. Victorian suburb;: A study of the growth of Camberwell. Oxford: Clarendon Press, 1966. ISBN: 978-0-19-725944-3.
- Fishman, Robert. Bourgeois Utopias: The Rise and Fall of Suburbia. New York: Basic Books, 1987. ISBN: 978-0465007479.
- Freund, David M. P. Colored Property: State Policy and White Racial Politics in Suburban America. Chicago: University of Chicago Press, 2007. ISBN: 978-0226262765. (ressenya)
- Galinou, Mireille. Cottages and Villas: The Birth of the Garden Suburb. Paris: Parigramme, 2011. ISBN: 978-2-84066-137-3.
- Hayden, Dolores. Building Suburbia: Green Fields and Urban Growth, 1820-2000. New York: Vintage Books, 2003. ISBN: 978-0375727214.
- Jackson, Kenneth T. Crabgrass Frontier: The Suburbanization of the United States. New York: Oxford University Press, 1985. ISBN: 978-0195049831.
- Kuchta, Todd. Semi-Detached Empire: Suburbia and the Colonization of Britain, 1880 to the Present. London: Routledge, 2010. ISBN: 978-0-415-99492-3.
- Nicolaides, Becky M., and Andrew Wiese, eds. The Suburb Reader. New York: Routledge, 2006. ISBN: 9781138818583.
- Robey, Ann et al. Rediscovered Utopias: Saving London’s Suburbs. London: NPI Media Group, 2010. ISBN: 978-1-84822-034-3.
- Vaughan, Laura et al. Suburban Urbanities. London: UCL Press, 2015. ISBN: 978-1-910634-13-4.
- Williams, Guy R. London in the Country: The Growth of Suburbia. London: Hutchinson, 1975. ISBN: 978-0-7139-0253-3.
En català
- Engel, Philipp; Muñoz, Francesc; Costa, Jordi; Galvañ, Ana; Wagner, Kate; Garnica, Julio; Crawford, Margaret. Subúrbia: La construcció del somni americà. ISBN: 978-84-19091-90-1. CCCB
Podcast
(3Cat 22/06/2024)
L’exposició “Subúrbia”, del CCCB, desplega el vastíssim catàleg de referències culturals que ha generat aquest model urbanístic i social nascut als Estats Units, de la televisió a la publicitat, de la música al disseny i, evidentment, amb molta literatura, amb noms com John Cheever, Richard Ford, A.M. Homes, Richard Yates o Charles Burns. En el programa exploren alguns dels llibres que han retratat aquesta “Subúrbia” de la mà del crític i cap d’exposicions del CCCB, Jordi Costa, i en companyia de Jordi Puntí, Anna Ballbona i Adolf Beltran.
Repensar el suburbi nord-americà (vídeo)
Conferència CCCB. Margaret Crawford, una de les grans especialistes internacionals en l’urbanisme dels Estats Units, aporta claus per entendre les transformacions del suburbi nord-americà en els darrers anys i revisar alguns dels estereotips que l’han definit històricament.
- La redlining és una pràctica discriminatòria en la qual els serveis financers es restringeixen als barris que tenen un nombre significatiu de minories racials i ètniques.
↩︎
BalcóDelTer 