Amb el canvi d’hora encara recent i els dies que s’escurcen a un ritme implacable, novembre s’instal·la cada any com un punt d’inflexió. Les primeres glaçades fan acte de presència a l’interior i al Pirineu, mentre que a les zones costaneres el descens de les temperatures es percep sobretot al vespre. Les màximes baixen de manera sostinguda i els matins esdevenen més humits, sovint amb boires.

És un mes de transició, que demana un altre ritme. El fred incipient i la llum minvant conviden a la introspecció, a recuperar rutines pausades i a gaudir-ne caminant entre les fulles seques, retrobar-se amb el silenci.

També bon moment per visionar el documental Novembre à Paris (1956), de François Reichenbach, una peça molt breu que retrata l’arribada del fred i la vida quotidiana als carrers de París en aquella època. Als cafès, les terrasses es buiden i l’interior recupera el protagonisme. Amb el temps emboirat, la ciutat sembla respirar més lentament, un temps breu, però intens, en què París es mostra més íntima, més continguda. La canalla patinant pel carrer amb aquells patins sense botes, o entrant a l’escola amb els “souliers de l’école” (sabates escolars), com destaca la veu del narrador . Ens evoca un món d’altres temps, llunyà, amb un París on es barreja la boira i la contaminació, on les fulles caigudes de la tardor són “la joguina més econòmica”.

Fitxa:

Documental – 1956 – Color
Director: François Reichenbach

Narrador: Michel Bouquet

Productor: Pierre Braunberger

Muntatge: Alain Resnais

Música:Pierre Barbaud

Durada: 9 minuts
Producció: Les Films de la Pléiade
Visa núm. 19169
Participació al 16è Festival Internacional de Curtmetratges de l’Alemanya Occidental, Oberhausen 1970.
Selecció oficial a l’11è Festival Internacional de Cinema d’Edimburg (1957)

Fotograma (Les Films du Jeudi)
Fotograma (Les Films du Jeudi)

François Reichenbach (1921-1993)

Pioner de la Nouvelle Vague, per la importància de la seva obra cinematogràfica, amb la seva mirada lliure i respectuosa, va ser testimoni privilegiat del seu temps. Sempre tenia una càmera carregada al seient del darrere del cotxe per filmar immediatament “per si de cas” perquè li agradava “filmar tot el que es mou”. La revista Cahiers du cinéma va escriure: “François Reichenbach va néixer amb una càmera a l’ull”

Podem trobar el documental Novembre à Paris en format DVD, junt amb altres com:

Impressions de New York (1955) 12′ (Premi Festival de Tours 1956), L’Amérique insolite (1960) 86′ (Selecció francesa Festival de Canes), Le petit café (1962) 12′ (Premi de curtmetratge Festival de Venècia 1963)