BalcóDelTer

Anne Frank (1929-1945), jueva alemanya, va ser una de les milions de persones perseguides per la tirania del Tercer Reich, en el major genocidi que la humanitat pugui recordar. Una matança premeditada, la Shoah, que ens va deixar relats colpidors com les memòries de la petita Frank en el seu Diari.

El seu dietari, recull el dia a dia en l’annex, així com les inquietuds pròpies d’una adolescent, durant poc més de dos anys, del 12 de juny de 1942 fins a l’1 d’agost de 1944.

En aquest article recullo unes de les frases que vaig trobar més impactants, punyents de la seva obra, el mateix reconeixement que ella mateixa va fer amb autors de renom com Goethe i Shakespeare.

Recull de frases

“A la gent no se la coneix bé fins que no t’hi has barallat ben bé. Només aleshores es pot jutjar
quin caràcter tenen.”

Anne Frank, 28/09/1942

“I quan alguna cosa em fa riure, m’espanto i paro de riure pensant que és una vergonya que estigui tant alegre.”

Anne Frank, 20/11/1942

“I aleshores m’adormo amb l’estranya sensació de voler una altra cosa de la que sóc, o de ser una altra cosa de la que vull, o potser també de fer una altra cosa de la que vull o sóc.”

Anne Frank, 28/11/1942

“No ens queda altre remei que esperar amb la màxima tranquil·litat possible el final de tota aquesta desgràcia. Tant els jueus com els cristians esperen, tot el planeta espera i molts esperen la mort”

Anne Frank, 13/01/1943

“És que la gent corrent no sap el que significa un llibre per a un amagat. La lectura, l’estudi i les audicions de ràdio són la nostra única distracció”

Anne Frank, 11/07/1943

“Que una persona de 54 anys encara tingui hàbits tan pedants i mesquins, és perquè la natura l’ha fet així, i ja no els perdrà mai.”
(Referint-se al senyor Dussel, el dentista, quan hi ha la disputa per quan havia d’utilitzar cadascú l’escriptori de l’habitació)

Anne Frank, 13/07/1943

“Els avions queien en picat, tornaven a pujar, se sentia el zumzeig i era terrorífic. A cada moment pensava: <<Ara cau, t’ha arribat l’hora!>>.”

Anne Frank, 26/07/1943

“En aquell moment els hauria volgut clavar un bolet a tots dos, per posar-me en ridícul. Estava fora de mi de ràbia i realment m’hauria agradat poder comptar els dies que faltaven per alliberar-me d’aquella gent, si hagués sabut on acabar.”
(Quan la senyora Van Daan i el senyor Dussel critiquen a l’Anna, una de les moltes vegades)

Anne Frank, 29/07/1943

“Qualsevol pot aplicar-se un bonic vernís exterior. La senyora van Daan és molt amable amb els d’estranys, sobretot amb els homes, i això fa que hom s’equivoqui quan la coneix poc.”

Anne Frank, 29/07/1943

“Ens poden dir que callem, però no que no opinem: això és impossible. Ningú no pot prohibir a una altra persona que opini, per molt jove que aquesta sigui.”

Anne Frank, 02/03/1944

“No sóc rica en diners ni en béns terrenals; no sóc bella, ni intel•ligent, ni llesta, però sóc feliç i ho continuaré sent!”

Anne Frank, 23/03/1944

“No em preguntis com m’ho vaig fer per trobar el moviment adequat, perquè no ho sé: el cert és que abans de baixar em va fer un petó als cabells, mig sobre la galta esquerra i mig a la orella.”

Anne Frank, 16/04/1944

“Jo no crec que la guerra només sigui cosa de grans homes, governants i capitalistes. Res d’això! A l’home petit també li agrada; si no, els pobres ja s’haurien alçat en contra. És que hi ha en l’home un afany de destruir, un afany de matar, d’assassinar i ser una fera, mentre tota la humanitat, sense excepció, no hagi patit la metamorfosi, la guerra continuarà fent estralls, i tot el que s’ha construït, cultivat i desenvolupat fins ara quedarà estroncat i destruït, per després tornar a començar.”

Anne Frank, 03/05/1944

“Des de que som aquí, des del juliol del 1942 fins fa unes quantes setmanes, les coses no han estat fàcils per a mi. Si sabessis com he plorat a les nits, com de sola, comprendràs perquè vull anar a dalt.”
(Es refereix al pis de dalt on està l’habitació d’en Peter Van Daan, el seu “amic”)

Anne Frank, 05/05/1944

“Aquestes diferències, aquestes grans diferències, sempre es fan presents: un dia riem de la nostra situació tan còmica d’estar amagats, i l’endemà i tants altres dies tenim por, i se’ns nota a la cara el temor, l’angoixa i la desesperació.”

Anne Frank, 26/05/1944

“M’han tornat les esperances, a la fi les coses funcionen! Sí, de veritat, tot va de primera! Notícies bomba! Hi ha hagut un atemptat contra Hitler i aquesta vegada no han estat comunistes jueus o capitalistes anglesos, sinó un germaníssim general alemany, que és comte i jove a més.”

Anne Frank, 21/07/1944

“Quan estic callada i seriosa, tots pensen que és una nova comèdia, i aleshores haig de sortir del pas amb una broma, i per què parlar de la meva pròpia família, que de seguida es pensa que estic malalta, i em fan empassar píndoles pel mal de cap i calmants, em palpen el coll i temples per veure si tinc febre, em pregunten si vaig restreta i em critiquen quan estic de mal humor, i no ho aguanto; quan es fixen tant en mi, primer em poso esquerpa, després trista i al
final acabo girant el meu cor, amb el cantó dolent cap a fora i el bo cap a dins, buscant sempre la manera de ser com de veritat m’agradaria ser i com podria ser…, si no hi hagués més gent
en aquest món.”

(final del diari)

Anne Frank, 01/08/1944