Escriptora de contes, vida curta però intensa.
Aquest mes fa cent anys de la mort de Katherine Mansfield (Katherine Mansfield Beauchamp Murry (Wellington, Nova Zelanda, 14 d’octubre de 1888 – Fontainebleau, França, 9 de gener de 1923)
L’objectiu principal de la seva vida – com ens diu Marina Porras en el pròleg de La Vida de la Vida– era que la seva literatura resistís el pas del temps.
Intensa, anticonvencional, inabastable, posat desconfiant i lleugerament allunyada de tot, impulsiva, inescrutable, alguns dels adjectius que la descriurien i que es reflectirien també en els seus contes.
Considerada una de les escriptores més importants del modernisme del segle XX. Va néixer a Wellington, a Nova Zelanda. Va estudiar a la Queen’s College de Londres i, després de viatjar per Europa, es va establir a Anglaterra per dedicar-se a l’escriptura.
Mansfield es va dedicar a l’escriptura de relats curts i va publicar els seus treballs en revistes literàries com setmanari New Age o la revista trimestral Rythm que coeditaria finalment amb el que seria el seu marit John Middleton Murry. Es va relacionar amb grups literaris com el Bloomsbury i va establir una amistat especial amb D.H. Lawrence i Virginia Woolf que li publicaren Preludi a Hogarth Press, el segon llibre de la petita editorial que van posar en marxa. La relació Mansfield-Woolf va ser complexa i es podria resumir que es va moure entre l’aversió i la simpatia, en la competència, la crítica i els elogis.
És coneguda per la seva innovadora utilització del llenguatge, la seva atenció als detalls sensorials i la seva capacitat per transmetre emocions profundes a través dels seus personatges.
Entre 1919 i 1920 també va ser crítica de narrativa a la revista Athenaeum on treballava Aldous Huxley i també hi col·laboraven T.S.Eliot i Russell.
Mansfield va patir de tuberculosi durant gran part de la seva vida adulta i va morir a causa de la malaltia a trenta-quatre anys. Va deixar una obra literària reduïda, però influent que continua sent llegida i estudiada.
Destaquem les traduccions al català:
- Tots els contes. Traducció: Marta Pera ; Josep Julià Ballbé ; Anna Llisterri Boix. Barcelona: Edicions Proa, 2018, (A tot vent). ISBN 978-84-7588-694-7.
- La vida de la vida. Sobre l’ofici d’escriure. Traducció: i epíleg de Marta Pera Cucurell. Pròleg per Marina Porras. Angle Editorial, 2022 (El far, 51). ISBN 978-84-19017-20-8.
A Tots els contes, (2018) Edicions Proa va reunir en un únic volum els relats de Mansfield:
En una pensió alemanya, amb traducció d’Anna Llisterri,
Felicitat i altres contes, La festa al jardí i altres contes, amb traducció de Marta Pera.
Un niu de tórtores i altres contes, Una mica infantil i altres contes, amb traducció de Pep Julià.
A la recentment publicada La vida de la vida, (2022) de la Col·lecció El Far d’Angle editorial, la llibretera, crítica literària i professora Marina Porras edita una selecció de cartes i els diaris, on Katherine Mansfield se’ns mostra sense filtres, amb una escriptura franca, íntima i sovint adolorida amb un interessant i extens pròleg amb la biografia i contextualització de l’obra de Mansfield a càrrec de la mateixa Porras. Traducció i epíleg de Marta Pera i Cucurell.
Podeu escoltar el Pòdcast de l’Illa de Maians sobre el llibre, Presentat i dirigit per Bernat Dedéu, amb Marina Porras i Jaume C. Pons Alorda a Apple Podcast o Spotify:
BalcóDelTer 