Sento el fred de la nit
Joan Salvat-Papasseit, L’irradiador del port i les gavines. Barcelona: Atenes A.G., 1921.
i la simbomba fosca
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
Des del punt de vista formal, el poema està integrat, per tres estrofes, cadascuna de les quals ens situa en un pla diferent: el del món de fora, del carrer, passant a la llar, ja més interior, per acabar en el més íntim de la nostra consciència.
Salvat-Papasseit, va morir molt jove (amb només trenta anys), ja estava malalt en el moment d’escriure’l i vivia amb intensitat la consciència de la fragilitat.
El poeta era un revolucionari social i espiritual, marcat per una profunda sensibilitat cristiana heterodoxa, molt influït per l’evangeli però allunyat del dogma.
Joan Salvat Papasseit, recursos a Lletra UOC
Més Poemes abans de Nadal a Lletra UOC.edu
Per escoltar els versos amb veus diverses, perquè l’estil de Joan Salvat-Papasseit ens permet dir-lo i estimar-lo en llenguatges musicals diferenciats.
Realitzat i presentat per Carmina Malagarriga. CatRàdio a la carta
foto capçalera: pròpia de BDT
BalcóDelTer 