Rècord mundial d’espectadors en un partit de futbol femení. 91.553 persones van omplir el Camp Nou el 30 de març del 2022 per veure un Barça-Madrid de la tornada de semifinals de la Women’s Champions League.
La gran resposta de l’afició blaugrana va superar l’anterior rècord absolut: els 90.185 espectadors que van assistir a la final del Mundial del 1999 al Rose Bowl de Pasadena entre els Estats Units i la Xina.
També va pulveritzar assistències rècord anteriors de la Champions femenina fixat en 50.212 espectadors del Olympiastadion de Munic l’any 2012 en la final entre l’Olympique Lyon i el FFC Frankurt o bé el partit entre clubs al Wanda Metropolitano el març del 2019 entre l’Atlético i el Barça femení on també varen guanyar les culés per 0-2, amb 60.739 aficionades.
Per arribar fins aquí ha fet falta molt de temps, trencar marcs mentals i tabús, remuntar la falta de coneixement. La realitat actual és que la qualitat del futbol femení és molt bó i atrau molt pùblic.
Si ens ho haguessin dit sense anar gaire lluny, a principis de segle, no ens hauriem cregut, per inèrcies i prejudicis de tota mena el futbol femení el teniem segurament circumscrit a veure´l com el ‘soccer’ que jugaven les noies en algunes pel·lícules americanes. En l’àmbit europeu era fins no fa gaire molt poc conegut.
De fet, pels que es poden enrecordar vint anys enrere tindriem en ment la pel·lícula britànica Bend It Like Beckham (Jo vull ser com Beckham), gran èxit al seu país el 2002 i aquí per quan encara no teniem plataformes, que explicava la història de la Jess (Parminder Nagra), una noia anglesa d’origen pakistanès que vol jugar a futbol com el seu ídol David Beckham (en aquell moment l’estrella del Manchester United), allunyat del que la seva família pensa que és millor per ella: estudis i que sigui la perfecta esposa. La història compta amb la presència de la seva amiga Jules, una jove Keira Knightley qui l’ajudarà a entrar en un equip femení i jugar en competicions.
Un film que exemplifica la discriminació quan es volen trencar arquetips de gènere i en aquest cas també amb conflictes identitaris de la societat britànica però extensius a la nostra.
Amb el pas del temps, l’ampli ressò mediàtic del futbol ha aconseguit finalment introduir la visibilització de les dones que el practiquen i especialment les del Barça com a referent en el nostre país.
Els actuals equips blaugranes tenen referents antics, ens aniriem cap el partit jugat el Nadal del 1970, quan a iniciativa de Imma Cabecerán encapçalant el que era l’anomenada Selecció Ciutat de Barcelona (embrió incipient), entrenades per Antoni Ramallets, s’enfrontaria a la UE Centelles com a rival. Però tot i que tenia un cert suport material i econòmic per part del FC. Barcelona ni portaven la samarreta blaugrana ni el nom, ni reconexement federatiu. Posteriorment es dirien Penya Femenina Barcelonista i ja anirien de blaugranes, encara que sense escut i sense dependre del club. El 1980 el futbol femení es va integrar a la Federació de Futbol i el juny de 1994 amb el nom del Club Femení Barcelona van guanyar la primera Copa.
No va ser fins el juny del 2002 que el FC Barcelona femení va ser una secció més del Club i es va anomenar FC Barcelona femení. L’estiu del 2015 el primer equip va fer el pas a equip professional. Amb el pas dels anys i superant els esculls, les diferents categories de la cantera han anat donant els seus fruits fins a dia d’avui.
El 2021 tenim una culminació com a mostra de l’èxit, quan la jugadora del FC Barcelona Alèxia Putellas va guanyar la Pilota d’Or i també ser guardonada amb el premi The Best de la FIFA a la millor jugadora del 2021 (igualment hi era nominada la seva companya blau-grana Jenni Hermoso i l’australiana Sam Kerr, jugadora del Chelsea). En el seu palmarés hi destaquen 5 Lligues, 7 Copes, 1 Supercopa i 1 Champions.
Per això, les noies i els nois d’ara ja poden ampliar i tenen diferents referents on enmirallar-se, ja poden dir també: ‘Jo vull ser com Alèxia’.
Actualització del rècord
El divendres 22 d’abril del 2022 es va superar altra vegada el rècord mundial absolut d’assistència a un partit amb dones futbolistes. Van ser 91.648 els culés que van seguir el partit de semifinals de la Champions del Barça femení contra el Wolfsburg de la Baixa Saxònia.
Foto BDT
TV3: Rècord històric al Camp Nou: 91.553 espectadors en un partit femení
BalcóDelTer 