Article proposat per @elmussoldurment
Quants cops us heu sentit interpel·lats en una classe? Quantes vegades us ha apassionat el temari, o en quantes ocasions ha coincidit que tractàveu a classe justament el que a vosaltres us agradava més?
Segurament la resposta és, de manera generalitzada, en poques ocasions. Ara bé, àdhuc la persona més insospitada, la més introvertida, té quelcom que el motiva.
És en aquestes preuades ocasions que deixem sortir, amb més o menys facilitat, el nostre nerd interior. Alguns exhibiran aires de vanitat, altres adoptaran una xerrameca esgotadora, mentre que uns pocs restaran en silenci, tensionats i condicionats pel seu entorn.
El que és clar, és que veurem una transformació en directe. L’alumne que anit va evitar el son a base de TikTok o Instagram; aquell individu que ha fet palès en el seu rostre el cansament acumulat durant tota la primera classe, ara se li il·luminen els ulls. El ritme cardíac s’accelera, les pulsacions comencen a pujar, s’acomiada l’expressió adormida i es contracta un somriure clar.
El club dels romàntics
Recull d’obres del Romanticisme musical
La massacre de Quios, Eugène Delacroix (1824)
El Romanticisme és una època moguda per la passió i el sentiment, on regnaven els impulsos sorgits del cor, en el seu sentit literari. L’única diferència en comparació amb el cas inicial, és que en la música, el resultat s’expressava en el seu propi llenguatge.
A continuació, em permeto la llibertat d’escollir deu peces d’aquest corrent musical. Una desena d’obres amb una llarga història darrere i que van ser i continuen sent verdaderes mostres de l’expressió artística.
Ave Maria, Gounod
Aquesta composició és màgica per si sola. Partint d’una peça composada més de 130 anys abans, el Preludi nº1 BWV 846, Charles Gounod (1818-1893) l’utilitza com a model per construir el seu Ave Maria, un dels més reproduïts juntament amb el de Franz Schubert (1797-1828).
En un inici, l’Ave Maria, va ser una improvisació de Gounod. Fou Pierre Zimmermann (1785-1853) qui la va fer l’arranjament per ser tocat per violoncel i piano.
Imatge: Charles Gounod (1818-1893)
Cavalleria Rusticana, Mascagni
Aquesta òpera d’un únic acte, deu el seu llibret (és a dir l’argument, la trama literària) a:
- Guido Menasci (1867-1925)
- Giovanni Targioni-Tozzetti (1863-1934)
Argument
Basat en un poble de Sicília, Turiddu enganya la seva xicota, Santuzza, ja que està sortint amb Lola (que té una relació amb Alfio).
La desesperació, la ràbia i l’amor, portarà a Santuzza a escampar que Turiddu i Lola són amants. Quan ho senti Alfio, desafiarà a mort a Turiddu, que acabarà perdent.
Imatge: Pietro Mascagni (1863-1945)
Simfonia del Nou Món, Dvořák
Antonín Dvořák (1841-1904) va ser un músic romàntic. Formà part del moviment nacionalista bohemi, juntament amb Bedřich Smetana (1824-1884) i Leoš Janáček (1854-1928).
Al llarg de la seva vida va viatjar a diversos països d’Europa, com l’actual Alemanya, Rússia o Anglaterra. Seria durant el 1892 al 1895, que Dvořák emprendia el viatge cap als Estats Units, travessant l’Oceà Atlàntic. Allà accedí al càrrec de director del Conservatori Nacional de Nova York.
La seva inquietud per la música dels indis nadius, així com de les comunitats afroamericanes de l’època, el van fer descobrir nova música, un el Nou Món. I és que Dvořák va crear una simfonia combinant tant la potència del Romanticisme, com les seves pròpies inspiracions.
Imatge: Antonín Dvořák (1841-1904)
Vegeu més articles.
BalcóDelTer 