Quan la Bess (Brittanny O’Grady), la protagonista de Little Voice (AppleTV+) es proposa participar en un concurs on ha de composar una cançó basada en l’esperança es troba amb la pàgina en blanc, li costa força començar a vessar els seus pensaments. En aquell moment, no li ve pas la inspiració, ha tingut un mal dia, però sobretot, si ho pensem una mica, deu ser perquè es troba en un món que l’envolta, que ens envolta, sovint molt inhòspit. Li costa tirar endavant amb allò que li agrada fer (escriure, cantar les seves composicions) i ha de sobreviure-com molts a NYC i a tot arreu- fent feines per hores, precàries, malpagades. No hem d’escriure pas la cançó, la Bess finalment se’n sortirà, però això ens hi fa pensar. Sense assolir el sentit religiós del concepte com a virtut, l’esperança l’associem a un estat d’ànim basat en expectativa de resultats. En teoria confiem en un acte positiu que ens porta a l’objectiu, però segurament, com que tot és força difús en aquests temps, hi ha massa condicionants que ens fan decaure en aquesta visió optimista del terme. Cal que no hi defallim, busquem els referents i les eines per assolir-ho. Segurament, per això l’esperança com la llibertat es va creant i fent a sí mateixa, sense arribar mai a completar-se i per cadascú pot ser un camí diferent.
Algun dia podriem aprofondir en les utopies, les esperances, tot allò inesperat que ens diria Ernst Bloch (1885-1977).
Link Mot
i si diem Hope, ens ve de seguida al cap la Hope Davis, actriu estatunidenca protagonista d’aquella deliciosa comèdia del 1998 Next Stop Wonderland, ambientada a Boston. Ara la podem veure a Mildred Pierce (mini Sèrie), a Love Life, The Newsroom i també a In Treatment a HBO.
Esperança matemàtica, en teoria de la probabilitat, la mitjana dels valors que pot prendre la variable ponderats per la probabilitat d’aquests valors. Representa el valor mitjà que un “espera” de la variable després d’un nombre elevat de repeticions de l’experiment aleatori. (Font Viquipèdia)
BalcóDelTer 