S’escapen, s’esvaeixen els instants viscuts, queden convertits en records encapsulats, saps que no es podran tornar a repetir. Els bons moments, les petites converses, els savis consells s’han esvaït físicament, però segueixen estan amb nosaltres, han traspuat d’alguna forma i ens reconeixem emmirallats en allò que ens van ensenyar a fer i a ser, les seves actituts, la seva paciència, el seu amor. Sempre perdurarà. Quan mires el cel, els capvespres, les nits clares, te’ls imagines com algun d’aquells punts llunyans, tènues en aquella immensitat i et reconforta. Segurament, et preguntes què podries haver fet per aprofitar i valorar com calia cada dia, aquell temps que ara veus que va passar com si res, per exprèmer millor les vivències compartides.
Aquelles abraçades, aquells somriures, sempre estaran amb nosaltres.
Foto capçalera: Cel.BDT
Morir: potser només
maria mercè marçal i serra. Raó del cos. 2000
perdre forma i contorns
desfer-se, ser
xuclada endins
de l’úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer.
BalcóDelTer 