BalcóDelTer

L’experiència Pucciniana de mà de Liceu Under 35.

Una crònica del mussol durment

Gent, gent i més gent, aquest dissabte a la nit ha tingut lloc la
primera representació, de moltes que han de venir, de l’òpera
Turandot de l’compositor italià Giacomo Puccini, al Gran Teatre del
Liceu.
Amb DNI i passi a mà, vam entrar a formar part de l’experiència Liceu
Under 35, el programa que té com a finalitat acostar el món de la
òpera als joves menors de 35 anys. En aquesta ocasió ens trobem
amb les sales més conegudes, com el Saló dels miralls o Foyer a
“petar” de gent, prenent el còctel de benvinguda, esperant que
Turandot comenci.
Són cinc els pisos que haurem de pujar fins arribar als nostres
seients, la butaca 7 i 9 de segona fila de l’últim pis, per esperar el
esdeveniment tan esperat, 20 anys després
de la reobertura, el Liceu tornarà a
lluir l’obra inacabada de l’autor italià.
Ho fa trencant les meves expectatives,
portant a l’escena un Turandot
modernitzat, amb l’ús de grans
projeccions sobre l’escenari, i amb
el luxe no només de cantants en directe,
sinó també de l’orquestra simfònica.
Tot i la distància que ens separava de l’escenari, que feia difícil
fixar-se en els detalls de la representació, ho contrarestava el
fet de poder tenir visual sobre la fossa de l’orquestra, només
treient una mica el cap.
I no penseu que més de 2 hores de funció seran terriblement
avorrides, ja que a mi se’m van passar els tres actes com capítols d’una sèrie.
Per finalitzar la nit, després de més de 7 minuts d’ovació, ens
espera música electrònica al Foyer, ja pensant en la propera òpera
“Carmen” de Georges Bizet.

foto A.Bofill (Liceubarcelona.cat)