Segur que quan parlem de Manuel de Pedrolo tothom l’associa amb el Mecanoscrit del Segon Origen, la seva novel·la més coneguda. Però en Pedrolo és un dels noms clau de la literatura catalana dels segle XX. Autor prolífic, compromès sempre amb la llengua catalana considerava que calia abastar tots els gèneres i per tant a més de narrativa breu i novel·la, les seves obres abasten assaig, teatre, poesia, articles…
Experimentador i gran coneixedor de la literatura del moment també va traduir al català autors anglosaxons com Henry Miller, William Faulkner, J.D. Slinger i del francès com Jean-Paul Sartre.
El 2018 ha estat l’any Pedrolo, en el centenari del seu naixement a l’Aranyó (la Segarra) que ens hauria de servir com a catalitzador per redescobrir i valorar tota la seva obra i per extensió els seus contemporanis.
En Pedrolo, atret per la novel·la de gènere policíac va dirigir entre el 1963 i 1970 la col·lecció La cua de palla, d’Edicions 62, amb el seu característic disseny groc i negre que l’identificava.
BalcóDelTer 
Deixa un comentari